Un capellà gens clerical, un polític poc polític és un llibre de memòries d'un capellà secularitzat, que ha treballat en el món editorial i en tasques polítiques. En el pròleg, Josep Massot i Muntaner escriu: «No és gaire habitual a casa nostra que un sacerdot que s'ha secularitzat n'expliqui amb claredat els motius i proclami que encara se sent prevere (sacerdos in aeternum) i sobretot que es manifesti fidel a una fe cristiana que continua essent un punt de referència important per a ell. Tot plegat fa que, dins la memorialística del país, força abundosa i de qualitat molt diversa, aquesta obra resulti especialment destacable, pel que diu i per com ho diu, sense presumpció i amb voluntat de respecte a la veritat. Gosaria dir que es tracta d'un llibre imprescindible per a entendre de prop les transformacions que s'han anant produint en l'Església catòlica del nostre país, sobretot a partir del Concili Vaticà II, i per a penetrar en els terrenys a vegades una mica misteriosos del món de l'edició i sobretot del món de la política de cada dia».l'any 1915.