Que un llibre de medicina interessa només en cercles especialitzats es desmenteix amb el Remei e memorial per a preservar-se i curar de la pesta, perquè, a banda d'actuacions mèdiques, s'hi exposen consells generals i personals adreçats als habitants del Rosselló, que van patir epidèmies repetidament entre els anys 1586 i 1592. L'autor, Antoni Girauld, fou un metge occità que va escriure aquest llibre en català, i per això el text presenta occitanismes i gal·licismes, que acompanyen un català clàssic, d'una gran riquesa lèxica. Hi trobem també alguns mots propis del rossellonès, com és natural en un llibre publicat a Perpinyà cap al final del segle XVI. L'edició va acompanyada d'un estudi extens de Joan Veny, que incideix en la trobada de la cultura catalana i l'occitana, tan fructífera durant segles.
L'autor és un metge humanista del Renaixement que no ha abandonat la medicina clàssica del galenisme, però que ja aconsella remeis propis dels metges capdavanters i innovadors del final del segle XV. Un esment especial mereixen les malalties que s'hi descriuen per primera volta. Els consells a la població palesen costums populars en relació amb els aliments adequats en temps de pestilència, l'hora del dia i les millors condicions meteorològiques per a eixir al carrer, les herbes per a mastegar i els poms aromàtics per a purificar l'aire.
El mot pesta des d'antic era sinònim d'epidèmia, i només tardanament es va concretar en la Mort Negra, que arribà a Europa el 1347 i hi va romandre, amb episodis molt aguts, fins a començaments dels segle XVIII. Ja Jacme d'Agramont, un metge lleidatà del XIV va intentar combatre la pesta amb el seu Regiment, del 1348, reeditat en aquesta mateixa col·lecció Scripta. El llibre de Girauld té el mateix objectiu en un temps posterior en què la medicina experimentava el canvi de les idees medievals a les pròpiament modernes. Una obra cabdal de la història de la medicina catalana i europea que no s'havia tornar a publicar des de la seva primera impressió el 1587.