Ramon Amigó i Anglès, pedagog del territori (1925-2011) és una biografia intel·lectual sobre l'activitat en diversos àmbits socials que dugué a terme aquest gran estudiós reusenc. No vol ser un estudi tècnic de la seva obra lingüística, sinó que intenta de reflectir el context cultural en el qual Amigó exercí una influència social i cívica determinada pel que feia a la seva vinculació amb l'associacionisme local i nacional. D'altra banda, aprofundeix en el sentit pedagògic de la seva metodologia, el qual es definí en el mestratge exercit sobre nous estudiosos que començaren d'estudiar l'evolució dels topònims. Aquesta recerca no "reclou" Amigó en un àmbit territorial -aïllat- del país, sinó que en palesa les xarxes de relacions establertes amb intel·lectuals i activistes de la resta de la nació, com foren la relació amb Joan Coromines i els toponimistes valencians i illencs.