El pare Ireneu Segarra (Ivars d’Urgell 1917), escolà des de 1927 i monjo de Montserrat des del 1933, ha dedicat tota la vida a la música. Aquestes memòries, en bona part redactades a partir dels dietaris que ha anat escrivint sempre, tenen un enorme interès per a la seva biografia personal, però sobretot per a la història de l’Escolania de Montserrat durant un dels seus períodes més fecunds i més brillants, i alhora més plens de problemes i de maldecaps. Hi destaquen les pàgines dedicades a la seva estada a París, al costat de Nadie Boulanger, i les descripcions dels mètodes seguits a l’Escolania i de les vicissituds d’alguns dels seus viatges a l’estranger, amb motiu de concerts o enregistraments.