Fernando Tarrida del Mármol, un enginyer cubano-català pràcticament desconegut de les generacions actuals, va ser un home fonamental en l'anarquisme del canvi de segle XIX-XX, no sols per les seves aportacions teòriques sinó també pel seu activisme incessant. Escapat per una rara fortuna de la repressió posterior a l'atemptat del carrer dels Canvis Nous (Barcelona, 1896), va ser el responsable principal de la gran campanya que va desplegar-se per tot el món per tal de denunciar els empresonaments indiscriminats, les tortures dels calabossos del castell de Montjuïc i les execucions arbitràries. Publicista infatigable i entregat a tota causa de signe emancipador, va acabar els seus dies al seu exili de Londres, l'any 1915.