Al llarg de tota la nostra singladura com a humans, ens hem interrogat sobre el més enllà, sobre la transcendència, sobre el sentit del nostre pas per aquest món. També ens hem interrogat sobre el misteri de la nostra existència i sobre la condició de la nostra humanitat. La història de la literatura catalana no ha estat aliena a tots aquests neguits, que l’autor ha volgut concretar en els Cants Espirituals. Ja al segle xv, Ausiàs March s’adreçava a Déu per plantejar tota una sèrie de qüestions sobre el sentit de la vida, que posteriorment han tingut continuïtat amb altres autors de la nostra literatura: Jacint Verdaguer, Joan Maragall, Blai Bonet, Palau i Fabre, Antoni Ferrer i David Jou en són exemples ben destacats.
Al llarg d’aquest llibre, Bernat Joan entrecreua una lectura personal dels diversos Cants Espirituals de la literatura catalana amb les seves pròpies qüestions sobre allò que ens fa humans, sobre la paraula transformada en esperit.