L'obra de Josep de Manjarrés i de Bofarull (Barcelona, 1816 – 1880) és un punt clau per conèixer els fonaments de la teoria i la historiografia de l'art catalanes del segle XIX. Va ser l'autor del primer manual sobre teoria i història de l'art a Espanya i un dels intel·lectuals més rellevants en la definició d'una fórmula molt habitual aleshores: la fusió entre una teoria artística de tall idealista amb una metodologia historiogràfica positivista. El seu paper ha estat poc tractat pels historiadors actuals, per bé que l'estudi de la seva figura ens reveli un personatge molt influent i determinant. És per això que presentem aquí una monografia sobre el seu pensament artístic i historiogràfic on incloem, a més, una breu anàlisi del seu precedent més important, el pintor i teòric Pau Milà i Fontanals (Vilafranca del Penedès, 1810 – Barcelona, 1883) i d'algunes de les opcions estètiques enfrontades al conservadorisme artístic que van precipitar l'adveniment del realisme.