El Llibre de contemplació en Déu (ca. 1271-1273) és la primera gran obra que va escriure Ramon Llull després de la seva conversió. Es tracta d'un llibre de proporcions colossals, que conté tot el que serà la producció lul·liana posterior, formulat com un vast himne de lloança adreçat a Déu en primera persona; un jo anònim hi contempla totes les realitats espirituals i materials, humanes i divines, morals i socials. És la primera mostra de la "nova literatura" que planteja Ramon, desenvolupada amb una prosa poètica, dúctil i sòlidament construïda.

La present edició és la primera que té en compte tota la tradició manuscrita catalana i la primera que es basa en el còdex lul·lià princeps (1280), conservat a la Biblioteca Ambrosiana de Milà, un dels més antics de tota la literatura catalana. Reprodueix la primera versió del Llibre de contemplació, prèvia a la revisió que Llull en va fer en la traducció llatina de l'obra.