Com deia Ramon Muntaner a la seva crònica, ?Barcelona és cap de Catalunya en la marina, e en la terra ferma Lleida?. Ja a l'antiguitat, amb la Ilerda romana hi hagué uns quants relats llegendaris que donaren identitat a la ciutat (els cabdills ilergetes Indíbil i Mandoni, Herodes, Herodies i Salomé, el pas de sant Jaume).
Més endavant, a la baixa Edat Mitjana, en el procés de conquesta d'aquestes terres als àrabs, hi hagué la naixença de les principals llegendes identitàries, que expliquen símbols, llocs singulars, imatges i personatges. La presència del primer Estudi General de les terres catalanes donarà també importància a la ciutat i explicarà el pas o l'estada a la ciutat d'algunes personalitats, com sant Vicent Ferrer o Alfons de Borja.
Després podem resseguir l'origen o el pas de personatges destacats amb major o menor versemblança, tot ampliant la zona considerada als plans que envolten Lleida i que constitueixen l'entorn més immediat d'aquesta ?terra ferma?. Es va constituint així una colla de referents, una bona part d'ells religiosos, que han caracteritzat Lleida i l'entorn.