Des de la seva invenció a final del segle XIX, el cinematògraf es convertí allà on arribava en un fenomen sociològic que sacsejava tots els estrats del món cultural. A Catalunya el cinema captivà ràpidament el gran públic; tanmateix, la majoria d'intel·lectuals l'atacaren per raons d'ordre moral i estètic. No va ser fins als anys vint que els escriptors catalans reconegueren públicament la gran vàlua artística de la pantalla, coincidint amb l'època daurada del cinema mut. Literatura catalana i cinema mut demostra per primera vegada fins a quin punt prosistes i narradors catalans de primer ordre van inspirar-se en les grans produccions cinematogràfiques europees i de Hollywood. L'estudi proposa una lectura inèdita, des del punt de vista fílmic, d'obres d'Alexandre Plana, Josep Pla, Carles Soldevila i Francesc Trabal. Així, llibres com ara A l'ombra de Santa Maria del Mar, Coses vistes, Llanterna màgica, Fanny i Quo vadis, Sànchez? Són interpretats a la llum de l'art de les ombres.