Títols
Albert Manent i Josep Raventós ens ofereixen un llibre precís i objectiu sobre un tema massa oblidat: l’Església clandestina –i després tolerada– a Catalunya durant la guerra civil de 1936-1939 i alhora els intents de restablir-hi públicament el culte. Les pàgines de l’obra són fruit d’un llarg treball de recollida de dades, de primera mà (d’arxiu i a partir d’entrevistes personals) i tenint present la bibliografia cada cop més extensa sobre el tema. En són personatges tant figures de primer ordre, com el vicari de Barcelona, pare Josep M. Torrent, o el representat del doctor Vidal i Barraquer a Tarragona. Dr. Rial, o el ministre basc Manuel de Irujo, com una pila de sacerdots i de laics que treballaren intensament perquè el culte no s’interrompés a la Catalunya en guerra i perquè la persecució contra l’Església acabés i donés pas a una relació acceptable entre Església i Estat, mai no assolida del tot. Tota una història sobre la qual cau cada dia més el polsim de l’oblit i que, tanmateix, té un valor excepcional si volem conèixer amb imparcialitat què representaren per a l’Església catalana aquells anys tràgics.