Aquest llibre proposa una lectura de la dimensió espacial de l'obra poètica de Vicent Andrés Estellés. En concret, parteix de la idea que la poesia estellesiana està marcada per un component topogràfic que va més enllà de la representació literària dels espais i dels llocs. En aquest sentit, el treball analitza l'omnipresència de les imatges espacials en el poeta i planteja un itinerari d'interpretació dels significats i les funcions poètiques i discursives dels indrets. Des de les aportacions de les teories de l'especialitat i la geocrítica aplicades a la literatura, s'estudien grans esferes de representació com són la casa, el món urbà i el país per a explorar com s'articula el discurs poètic i polític en l'autor a través del tractament espacial de temàtiques com el dol, la repressió o la memòria.