Gabriel Alomar i Villalonga (Palma 1873 – El Caire 1941) va reunir la major part de la seva obra poètica en el volum La columna de foc (1911). Malgrat que des de la joventut havia publicat poemes en nombroses periòdics i revistes de Catalunya i de Mallorca, la poesia tan sols fou un caire més de la seva dedicació a la literatura, al costat de l'assaig i la prosa literària. Més que un poeta, Alomar va ser un intel·lectual que projectava el seu pensament en àmbits molt diversos, com la política, el periodisme i l'ensenyament. En la conferència El futurisme (1904) sintetitzà aquest pensament, en el qual s'integren idees molt característiques de la fi de segle xix, tant des de l'àmbit social i polític com des del terreny purament estètic. També el modernisme es palesa en la major part dels poemes de La columna de foc, tot i que en alguns aspectes –com el classicisme, l'arbitrarisme i el civilisme– coincideixi amb el noucentisme. Això no obstant, l'obra poètica de l'escriptor mallorquí es va ressentir del nou context noucentista, així com de la seva dedicació a la política, per la qual cosa després de 1911 conreà la poesia de manera molt ocasional. Aquesta edició crítica de La columna de foc reflecteix l'origen del llibre i es complementa amb els poemes dispersos del nostre poeta que hem pogut localitzar.