Aquest volum recull un bon nombre de treballs relacionats amb la visió que els textos bíblics de diversos moments tenien respecte als emigrants, un tema ben actual als països de l'Europa occidental. Israel fou un poble d'immigrants al país de Canaan i en els seus codis legislatius no manquen les referències als qui s'estableixen enmig dels israelites. D'altra banda, els israelites abandonen a vegades el seu país i emigren a territoris veïns, com Egipte o Moab. En un moment determinat, la Bíblia fa un reconeixement explícit de la defensa que Déu fa dels estrangers. Més endavant el cristianisme experimentarà la condició de minoria estranya als usos i costums socialment vigents i es desenvoluparà la idea de la ciutadania celestial. Això permetrà que el cristianisme es converteixi en una religió arrelada i encarnada en el món però alhora divergent dels paràmetres que aquest promou i privilegia.