Josep Aragay i Blanchar (Barcelona 1889 - Breda 1973) va ser un dels personatges més rellevants del panorama cultural del Noucentisme. Dibuixant, pintor i ceramista, Aragay va ser també gravador, poeta, professor, polític i teòric de l'art. Polemista incansable, va defensar fins al final de la seva vida l'ideal noucentista i va destacar, amb el seu caràcter vehement i abrandat, com un dels ideòlegs essencials del moment. Tot i la influència que va exercir en el debat intel·lectual entre classicisme i modernitat dels anys vint, Aragay ha estat, més enllà de la seva faceta com a ceramista, un gran desconegut. El llibre de Xavier Castanyer –elaborat a partir de la seva tesi doctoral– pretén restaurar la memòria d'aquest artista i donar a conèixer l'abast real i la justa incidència que ha tingut en l'art català contemporani. Es tracta del primer estudi integral sobre Josep Aragay i és fruit de la investigació realitzada sobre una extensa i diversa documentació inèdita. Concebuda amb l'objectiu ambiciós d'abastar la trajectòria artística i vital d'Aragay, aquesta obra esdevé molt més que una biografia d'autor i ens permet endinsar-nos en una època i comprendre molt millor el Noucentisme, aquell moviment tan complex que, com diu Francesc Fontbona en el pròleg del llibre, "tan bé encarnà la vida, i no sols la cultural, de bona part de la Catalunya del primer terç del segle XX, un país en construcció, que com el teixit de Penèlope, es feia i es desfeia al ritme de les brandades polítiques que varen sotraguejar-lo".