L'any 1964 apareix en una revista barcelonina de moda masculina l'article “Sombra del paraíso, según Gabriel Ferrater y Jaime Gil de Biedma”, una definició compartida de paradís en resposta a una hipotètica enquesta proposada pel poeta i crític anglès W. H. Auden. Tots dos poetes són ja aleshores autors publicats i reconeguts en les respectives llengües literàries i, des de finals dels cinquanta i principis dels seixanta, formen part a més d'un mateix complot per a retornar les literatures catalana i espanyola al lloc d'honor que els correspon dins del panorama de la lírica europea. Això no obstant, mai fins ara no s'havia publicat cap llibre dedicat a l'estudi comparatiu de l'obra de Gabriel Ferrater i Jaime Gil de Biedma. Els poetes de la consciència acara per primera vegada els textos crítics i poètics de l'un i de l'altre i posa de manifest una mateixa concepció de la poesia que, paradoxalment, aposta de manera radical per la vida malgrat evidenciar l'artifici literari que és tot bon poema.