Aquest llibre aplega la correspondència conservada -trenta-tres cartes en total- entre l'escriptor, pedagog i crític literari Joan Triadú (1921-2010) i l'escriptor i periodista Vicenç Riera Llorca (1903-1991). La relació epistolar comença l'any 1952 des de Mèxic, on s'havia exiliat Riera Llorca després de la guerra civil, i pròpiament s'acaba l'any 1987, tot i que n'hi ha una rèplica l'any 1992, provocada pels actes d'homenatge per la mort de Riera Llorca, esdevinguda el 15 de maig de 1991, a Pineda de Mar, on l'escriptor s'havia instal·lat després de retornar a Catalunya un cop jubilat el setembre de 1969. El volum es complementa amb tot un seguit de documents, majoritàriament de Triadú, que donen fe del seu vessant d'activista cultural i de crític literari -d'una crítica literària madura, pacient i intel·ligent-, molt interessat en la producció novel·lística rierallorquiana, el qual, partint de la seva obra mestra, Tots tres surten per l'Ozama, escrigué tot un cicle narratiu del seu temps.