Entre 1751 i 1765 es publica al Regne de França la primera Encyclopédie, de Denis Diderot i Jean le Rond d'Alembert, que pretenia recollir el pensament il·lustrat. Volien fer pensar la societat perquè creien que una societat que pensa per si mateixa era la millor manera d'assegurar la fi de l'Antic Règim. Els il·lustrats creien que el poder de l'absolutisme i els fanatismes que es fonamenten en les pors i el control del pensament en mans de l'aristocràcia dominant, poden ser combatuts pel coneixement. En la seva redacció, van col·laborar altres pensadors il·lustrats com Montesquieu, Rousseau i Voltaire.
Aquest llibre vol ser, salvant totes les distàncies -que en són moltes-, un intent de fer el mateix des de la poesia. L'esperit segueix sent el dels il·lustrats, el poder segueix estan en mans dels de sempre i el "poble" viu en la desigualtat, que és sostinguda gràcies a la seva insolidaritat. Evidentment, el sistema econòmic triomfant ara és el neocapitalista-neoliberal. El poder sap que la creença dels il·lustrats és certa i per això controla els sistemes educatius, per a garantir que el poble no pensi. La por i la submissió són altra vegada les seves armes.