La dècada dels cinquanta fou, per a l'antifranquisme, una de les etapes més dures de la dictadura. Després d'haver aconseguit agrupar les diferents organitzacions independentistes de preguerra i, fins i tot, aixecar una branca militar, el Front Nacional de Catalunya veia com, a finals dels anys quaranta, la repressió del règim i la conjuntura internacional l'obligaven a un replantejament de la seva pròpia naturalesa i a un forçós replegament en tots els àmbits. En aquest volum s'ofereix l'anàlisi d'aquells anys difícils en què l'organització sobreviu i prepara les condicions per a un rellançament, que efectivament es produiria a la dècada dels seixanta, quan una nova generació de militants captada en la travessia del túnel dels anys cinquanta pren el relleu per encarar els nous fronts de lluita que s'anaven obrint per intentar enderrocar la dictadura del general Franco