Josep Moran i Ocerinjauregui, professor de la Universitat de Barcelona i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, ens ofereix una edició acurada i un estudi filològic i lingüístic minuciós de l’anomenat Cronicó de Perpinyà, un text de la segona meitat del segle XIII del qual només es conserva un gran full de pergamí a la Biblioteca de Montserrat, procedent de l’arxiu que la família Vila-Abadal tenia al Cavaller, de Vidrà.
Aquest cronicó presenta un interès notable, tant per a comprendre la mentalitat històrica catalana de l’època, com també des del punt de vista lingüístic, pel caràcter híbrid catalanooccità i dialectal d’aquest text perpinyanès antic.