Durant la seva greu malaltia, la Magda va decidir mantenir un intens contacte amb el pare Ignasi; un dels resultats va ser el que podríem anomenar convencionalment una correspondència, encara que els mitjans utilitzats gairebé no tenen res a veure amb la tinta i el paper tradicionals.
La Magda es va entossudir en la recerca del sentit més profund de la pregària. El mateix rigor que abans havia dedicat a la investigació científica, ara el va posar a aconseguir l'autenticitat de les seves oracions. I així va ser que descobrí l'oceà immens dels salms bíblics. El pare Ignasi Fossas, l'actual prior de Montserrat, va ser per a ella brúixola, però també mapa, que no obliga, però que incita a viatjar. La tasca d'aquest sacerdot, culte i entranyable, va consistir a explicar la rosa dels vents de la pregària, cosa que va fer sempre amb la humilitat exemplar de qui reconeix que no ho sap tot.
Aquest llibre és, de fet, un espectacle ple d'humanitat: humaníssim el pare Ignasi, radicalment humana també la Magda