Ara fa cent anys, la Diputació i l'Ajuntament barcelonins unien voluntats i fons patrimonials per crear la Junta de Museus de Barcelona. Es tractava d'un organisme amb funcionament autònom, que aleshores va fer una tasca decididament important. Podem afirmar que, en una part destacada, el sistema museístic actual es basa en allò que la Junta de Museus de Barcelona va fer en els seus primers trenta anys d'existència: el salvament de les pintures romàniques, les excavacions d'Empúries o l'adquisició d'importants obres i col·leccions ?com les de l'industrial i col·leccionista barceloní Lluís Plandiura.
La Junta també va planificar i ordenar els museus, col·leccions i edificis de què disposava la capital de Catalunya en aquell moment. Per això diem que els museus actuals són, en bona part, hereus de la gran feina que van fer els pioners de la museologia catalana en el període que va de la Mancomunitat a la República.
Aquest llibre ressegueix l'accidentada història d'aquests cent anys i l'evolució de la Junta de Museus i de les seves atribucions des del 1907 fins .