El Cant de la host d’Igor’ és una obra històrica que narra un fet real: l’expedició que menà Igor’ Svjatoslavic el 1185 contra els polovians, tribus asiàtiques de les estepes. La campanya fou tràgica i Igor’ i el seu fill romangueren captius dels polovians durant anys. El text acaba amb la fugida i retorn d’Igor cap a la seva llar.
L’autor anònim, però, vol anar més enllà de la simple crònica, i el seu interès gira entorn de dues preocupacions fonamentals: el perill real que representaven els invasors asiàtics i el clima de guerra civil que atomitzava l’heretat russa.
El tret francament innovador del Cant de la host d’Igor’ és l’estilització literària, la voluntat que sembla palesa de crear una obra artística capaç de desvetllar sentiments, i per a tal fi són emprats els recursos estètics: la retòrica, la tradició oral i la natura, a la qual dona una presència del tot inhabitual, nova en aquella època. La narració apareix impregnada, alhora, d’un lirisme tendre i d’una magnificència èpica, al servei en cada moment de la tensió emocional. Per tot això resulta una obra única dins del seu gènere.