Aquest llibre és el primer intent de fer un balanç editorial d’una època en què, com deia el Ban programàtic del 27 de gener de 1939: “Estad seguros catalanes de que vuestro lenguaje en el uso privado y familiar no será perseguido”.

El període més negre de les edicions en català ha estat el dels anys 1939-1943. Això és així perquè la victòria franquista en la guerra civil va comportar, si més no els primers anys, un intent de genocidi cultural de la nostra nació. El 1943, amb la concessió d’un permís oficial de col·lecció, iniciat amb les Obres Completes de Verdaguer, encara amb grafia pre-fabriana, va ser el primer pas d’una lenta normalització que no es faria efectiva fins el 1977. Ara bé, al llarg de l’etapa 1939-1943 han estat comptabilitzats un mínim de 160 llibres i opuscles en català publicats als Països Catalans i a Espanya. Llibres clandestins –la immensa majoria– i llibres tolerats demostren la ferma voluntat de supervivència enmig d’unes condicions totalment adverses.