Rafael Tasis i Marca (Barcelona, 1906 – París, 1966) desplegà una intensa i prolífica activitat literària com a narrador, dramaturg, assagista, historiador, periodista i traductor. Començà a escriure a La Mainada i, després, a La Publicitat, Mirador o Revista de Catalunya. S’estrenà com a novel·lista amb Vint anys (1931). De retorn de l’exili parisenc el 1948, publicà Sol ponent (1953), Abans d’ahir (1956) i Tres (1962), i fou pioner en el gènere policíac amb La Bíblia valenciana (1955), És hora de plegar (1956) i Un crim al Paral·lel (1960). Col·laborà de manera assídua en les revistes de la diàspora, quan la premsa en català era prohibida al país.