L'Art demostrativa (Montpeller, ca. 1283) és la segona versió de l'Art, el mètode de trobar la veritat revelat a Llull. Tot i que segueix la mateixa estructura quaternària que la versió anterior (l'Ars compendiosa inveniendi veritatem), sembla més clara en la presentació sistemàtica dels principis i en l'aplicació rigorosa de la combinatòria. Però allò que destaca per damunt de tot en aquesta art és el recurs a l'analogia com a base de la demostració, que connecta significativament la creació material amb el món espiritual i diví. Es tracta, a més, de la primera versió de l'Art de la qual tenim un text català original, copiat en un manuscrit de primera generació: esdevé, així, una obra pionera en l'ús del vulgar com a llengua de transmissió de continguts filosòfics i científics. La present edició es basa en l'únic testimoni català manuscrit, sistemàticament comparat amb els manuscrits llatins i amb les edicions impreses anteriors, tant llatines com catalanes.
Les Regles introductòries a la pràctica de l'Art demostrativa (ca. 1285-1287) són un dels molts materials didàctics que Llull produeix en relació amb aquesta versió de l'Art, però l'únic que va escriure en vers en aquella llengua occitanocatalana que caracte-ritza la poesia dels segles XIII-XIV. Volen ser una ajuda, gràcies a la rima, per a la memorització de les regles principals que permeten fer funcionar l'Art. Ja en vida de Llull l'obra va ser traduïda en prosa llatina, versió que havia restat inèdita fins a la present edició, que inclou també una traducció al francès produïda al segle XVII i la reelaboració feta pels editors de l'edició moguntina de l'obra de Llull al segle XVIII.