Ramon Llull va redactar l'Art de fer e solre qüestions en català i, amb tota probabilitat, a Roma en 1295-1296; va ser traduïda al llatí molt posteriorment, el 1407. Es tracta d'una extensa obra de pràctica de l'Art lul·liana, fonamentada en l'Ars inventiva veritatis (1290) i en la Taula general (1293-1294), que té com a objectiu donar exemples d'aplicació de la doctrina cristiana. S'hi exposen els principis i els components del sistema de manera reiterada per facilitar-ne l'aprenentatge. La doctrina dels correlatius, que aquí assoleix un desplegament lingüístic complet, regeix el desenvolupament del text. El seu caràcter pràctic determina que la part més extensa correspongui a les qüestions, començant per les teològiques (Déu, encarnació, àngel, sagrament de l'altar, pecat original, predestinació, resurrecció, paradís i infern) i rematant amb mil qüestions.
Aquesta és la primera vegada que es publica la versió catalana original de l'Art de fer e solre qüestions, que és una de les últimes obres inèdites de Ramon Llull. Ofereix un veritable tresor d'expressions i conceptes lul·lians fins ara desconeguts. Presentem el segon (i últim) volum de l'obra, amb el text de la distinció III.