Durant les primeres dècades del segle XX, André Gide va tenir una presència pública molt destacada. Les seves idees, vehiculades en bona part des de La Nouvelle Revue Française, i la seva figura, reconeguda amb el Premi Nobel el 1947, van transcendir a bona part de les literatures europees. Aquest llibre ressegueix la presència de l’autor a Catalunya; s’hi estudia el paper d’alguns agents culturals (autors, crítics, editors, revistes), i es para esment a les traduccions publicades entre el modernisme i l’inici de la dictadura franquista. En aquest recorregut sobresurten algunes qüestions centrals en la configuració de la modernitat literària a casa nostra, com ara la divulgació d’autors estrangers, les polèmiques al voltant de l’art i la moral, el debat sobre la novel·la, o la funció social dels escriptors, que en el context dels anys trenta prenen un relleu notable com a actors decisius del camp polític.