La Legenda aurea és una col·lecció de vides de sants i festivitats eclesiàstiques compilada pel frare dominic Jacobus de Voragine en el segle XIII. Va circular per tot Europa en milers de còpies manuscrites i va ser traduïda en diferents llengües. La traducció catalana es conserva en diversos manuscrits datats entre la fi del segle XIII i el XV i en diverses edicions del segle XVI. El còdex N-III-V conservat a El Escorial és el més antic d'una de les dues branques de la traducció. Influí en la tradició impresa i, com els altres manuscrits, conté diferents modificacions respecte del model llatí que el doten d'un caràcter propi. En aquest primer volum oferim un estudi introductori sobre l'obra i sobre la traducció catalana, seguit de l'edició dels primers capítols d'aquest còdex, acarada amb els altres testimonis catalans i amb el model llatí. Si els capítols sobre les festivitats tenen un to més teològic, els de les vides ofereixen un conjunt de relats breus -formen part dels primers textos narratius de la tradició catalana-, amb el color i la vivesa de la vida de personatges procedents de llocs i d'àmbits socials molt distints i explicats al públic medieval en una llengua catalana ja ben rica i expressiva.