Flors de Montserrat.
Montserrat ha estat sempre una muntanya única per desenvolupar estudis científics de tota mena, i entre ells, la botànica. L’orografia montserratina, la situació geogràfica i la climatologia (pròpiament mediterrània) es concreten en un espai reduït de diversos ecosistemes, que esdevenen part fonamental en la seva diversitat biològica. Vegetació rupícola, ruderal, forestal, etc.; una gran varietat d’espècies de plantes mediterrànies, eurosiberianes, cosmopolites i fins i tot al·lòctones que perduren i s’adapten a les particulars condicions del clima, del lloc i a l’impacte antropològic a la muntanya.
Trobem documentats, en els segles xvi, manuscrits de botànica mèdica de l’apotecari i botànic Francesc Micó (1528-1592?) com a primer herboritzador científic de Montserrat i recol·lector de la Ramonda myconi (orella d’os). Posteriorment, i d’entre molts destacats botànics i naturalistes, cal fer esment de Miguel Colmeiro y Penido (1816-1901), Antoni Cebrià Costa (1817-1886), Joan Montserrat i Archs (1845-1895), Estanislau Vayreda i Vila (1848-1901) i Joan Cadevall (1846-1921). Aquesta continuïtat en l’interès botànic a Montserrat, es referma al començament del segle xx amb molt més caràcter científic a l’hora de classificar i identificar les espècies existents a la muntanya. L’herbari que realitzà el P. Adeodat Marcet (1875-1964, monjo de Montserrat) anomenat Flora Montserratina, inicia un camí d’estudis més rigorosos. A la botànica actual hi arribem amb els acurats treballs d’Oriol de Bolòs (1924-2007) i ja més recentment de Josep Nuet i Josep M. Panareda amb l’obra de referència Flora de Montserrat. Tot aquest esperit de recerca ens deixa un camí ben obert a continuar elaborant un coneixement que ens acosti amb més respecte a la Natura, i si més no, amb més estima a allò que tenim a prop, Montserrat.
G. Frederic Fosalba i Julià