El 1931 aparegué la primera síntesi «moderna» de la història de Montserrat, en la qual l’arxiver del monestir, el pare Anselm M. Albareda, va continuar la tradició, iniciada al monestir ja al segle xvi i represa al segle xix per l’abat Miquel Muntadas, d’oferir als visitants i als pelegrins un resum de les vicissituds del monestir i del santuari des dels seus orígens. Per primer cop, però, era publicada una obra que responia a les exigències mínimes de la crítica històrica i
que explicava molts punts foscos de la trajectòria del monestir fundat per l’abat-bisbe Oliba, que a poc a poc havia d’esdevenir el que Albareda anomenava el «santuari nacional» de Catalunya.
El 1972, el pare Josep Massot va preparar una nova edició revisada de la història de 1931. I des d’aleshores, s’ha anat posant al dia en diverses edicions. En aquest volum en tornem a oferir una versió, amb correccions i addicions, posada al dia fins al 2020 mateix i amb un extens índex onomàstic.