L’escriptora Teresa Pàmies (Balaguer, 1919 – Granada, 2012), una de les figures més populars de les lletres catalanes d’ençà de la publicació de Testament a Praga (1971, premi Josep Pla 1970), es va moure folgadament en les coordenades de la política, la memòria i la literatura. Aquest volum analitza les diverses facetes de l’extensa i vasta crònica del seu temps que va bastir amb la seva obra: de la vessant més íntima a la més pública, tot combinant testimoniatge i investigació. Des de perspectives noves, s’examinen aspectes fins ara poc coneguts de l’autora, al voltant de la implicació política, el compromís cívic, la novel·lística, la memorialística, els dietaris, els llibres de viatges, el periodisme i el feminisme. De les aportacions d’aquest volum, n’emergeix una Teresa Pàmies polifacètica i polièdrica, de registres diversos, narradora vocacional, crítica i emotiva, exigent i apassionada.