En aquest llibre es refà el món cultural del bisbat de Vic en els primers anys de la seva restauració, tot presentant una nova visió de les principals institucions culturals: escoles, escriptoris i biblioteques, i també dels actors de cultura: els homines scholastici. I això dins el context d'altres bisbats propers, els catalans i narbonesos, o de més lluny. Hom repassa les figures culturals més rellevants d'Osona des del primer homo scholasticus més significatiu, Adanagell, secretari del primer bisbe de la nova etapa, Gotmar. Però Adanagell serà ràpidament superat gràcies als aires innovadors introduïts pel bisbe Ideler, possiblement vingut ja de la Narbonesa, origen no atribuït ni a Gotmar ni a Adanagell. Aquesta qüestió ajuda a precisar l'origen de diversos còdexs, sobre els quals s'han proposat datacions i centres de producció molt diversos. Però la identificació d'un cert nombre d'amanuenses vigatans com a autors de no pocs còdexs conservats, certifica el caràcter autòcton d'un notable conjunt d'aquests controvertits llibres. Una tria de textos, en nova (i sovint discordant) edició crítica i traduïts, clarifica el nivell i els interessos culturals que van afaiçonar la personalitat de la proto-Catalunya.