Francesco Ardolino recorre la producció de Sarsanedas i traça unes línies interpretatives per explicar una obra tan complexa i polimorfa que a Manuel de Montoliu li havia semblat el fruit d’un “escriptor bicèfal”. L’autor d’aquest assaig recull les aproximacions que han estat fetes a la narrativa de Sarsanedas, basteix un diàleg amb la crítica i fa servir per al seu estudi un model de lectura freudià de base semiològica.