Del pròleg de David Jou: “Ens trobem davant un bell poema que respon al que cal esperar del títol: un examen crític de la realitat actual i de la naturalesa humana, i una crida a l’Amor, aquest Amor que en el cristianisme recorre totes les dimensions de l’individu, de la societat, de l’Univers, un amor alhora contemplatiu i actiu, especulatiu i compromès. Acció i compromís que donen a molts fragments d’aquest poema un gran vigor i que en manifesten la intensitat de la il·lusió”.