Francesc Xavier Llorens i Barba (Vilafranca del Penedès 1820 – Barcelona 1872) ha estat un dels filòsofs destacats de casa nostra. Llorens i Barba va introduir a Catalunya els postulats de Herder i dels filòsofs escocesos del sentit comú i va promoure un gir envers la secularització i la revitalització de la reflexió filosòfica des de la seva plaça de professor a la recuperada Universitat de Barcelona. Al costat de la seva formació anglosaxona, Llorenç i Barba també es va nodrir de Kant, i va atorgar al pensament català un gir psicologista en situar la consciència com a eix vertebrador de la reflexió filosòfica. En vida només va publicar la lliçó inaugural del curs de 1854-55 i la resta de la seva obra fou editada en el transcurs del primer terç del segle XX, excepte uns apunts sobre la filosofia de Plató que s’han fet públics el 1990. La seva producció denota un rigor de pensament que gràcies a la seva capacitat pedagògica va fructiferar i enriquir-se en els múltiples autors que se sentiren atrets pel seu mestratge socràtic, entre els quals podem destacar Torras i Bages, Tomàs Carreras i Artau, Menéndez y Pelayo, Josep de Letamendi, Francesc Mirabent o Francisco Giner de los Rios.