El 1847 s’inaugurava a la Rambla de Barcelona el Gran Teatre del Liceu. Els seus orígens, però, es remunten al 1837, quan un batalló de la Milícia Nacional inaugurava, al desamortitzat convent de dominiques de Nostra Senyora de Montsió, un “liceu”. El terme designava un centre d’ensenyances artístiques i un lloc d’exhibició per als alumnes que en formaven part. Les rivalitats amb el Teatre Principal (o de la Santa Creu) no es feren esperar, i a poc a poc el Liceu anà guanyant el lloc preeminent que poc després el convertiria en el gran teatre que avui tots coneixem. Aquest estudi, que reuneix material inèdit de primera mà, història els deu primers anys de la institució liceista, amb un especial interès per les primeres òperes representades, algunes de les quals es deixaven sentir per primera vegada a la capital catalana, de la mà dels seus fidels i entusiastes prohoms, protagonistes de la incipient burgesia catalana del moment.