Aquest estudi vol esbrinar per què un cop proclamada la República, Menorca –que era majoritàriament republicana– adoptà la decisió de no participar en l’elaboració de l’Estatut de les Illes Balears, malgrat que l’illa, que amb prou feines tenia aleshores quaranta mil habitants, posseïa un historial polític fecund i comptava amb una sòlida tradició de lluita contra l’estructura administrativa de la “província” d’ençà de la seva constitució l’any 1833. L’autor intenta també concretar l’abast de la cultura catalana a Menorca i la incidència que ha tingut en el debat regionalista, a partir d’una anàlisi diacrònica de les principals manifestacions culturals que s’hi van desenvolupar en el camp de la llengua, de la literatura, del folklore i de la filologia.