Fascinant i tenebrosa, la bogeria és un motiu clau de la modernitat. A la Catalunya del XIX esdevé un fenomen inquietant, que suscita controvèrsies científiques i afecta la manera com es llegeix la realitat. La representació dels entenebrats posa al descobert àrees obscures i qüestiona el mite del progrés que apuntalava la societat industrial. Giné i Partagàs hi respon defensant el reconeixement institucional de la frenopatia. Narcís Oller l'utilitza per interpel·lar la mateixa literatura i obrir-la a noves formes d'aproximació al món. Aquest llibre incideix en els racons entenebrats de la narrativa contemporània, partint del foll pretesament realista d'Oller i el "palpitant afer públic" del cas Verdaguer, i arribant als homes que es perden de Francesc Trabal. S'hi desplega un ampli espectre de representacions: el boig psicològic en Marià Vayreda, l'enfolliment misteriós en Víctor Català, Prudenci Bertrana i Joaquim Ruyra, el freak show en Rusiñol, o el jove estrabul·lat en Miquel Llor, Sebastià Juan Arbó i Joan Puig i Ferrater.