El present llibre ofereix un retrat de l’activitat literària i periodística i del pensament artístic i polític de Domènec Guansé (1894-1978) des de l’inici de la seva vida com a professional de les lletres a Barcelona en els anys vint i trenta, passant pels anys d’exili a França (1939) i a Santiago de Xile (1940-63), fins al període novament barceloní dels anys del retorn (1963-1978). A partir de materials inèdits o a penes reproduïts –epistolaris, assaigs, articles, narracions i novel·les– s’hi analitzen la incidència de l’exili en la vida i l’obra d’aquest escriptor compromès socialment; la seva profunda reflexió sobre l’exili i la literatura que en sorgeix; les preocupacions artístiques i l’obra de creació que escriu a Xile; la voluntat de relligar el món cultural i literari de la diàspora amb el de l’interior; la curiositat per la desclosa de la literatura dels seixanta i els setanta; la recuperació complexa i dificultosa de l’activitat d’escriptor sota el franquisme; la coherència del seu compromís constant envers la llengua i la cultura catalanes i la lluita per demostrar amb la pròpia actitud la independència i la consciència professionals del crític.