El present volum és sobretot, com els anteriors, la continuació de l'Arxiu Vidal i Barraquer, completada amb documents d'eclesiàstics i també entitats i personalitats polítiques o civils importants per a l'Església catalana. S'hi incorporen igualment documents dels arxius secrets vaticans recentment oberts als investigadors.
En el període que abasta el volum, els documents publicats parlen sobretot de la vida de l'Església catalana clandestina, ara ja tolerada, després dels fets de maig de 1937. Potser el document més important d'aquest volum és la carta de Pacelli a Gomà, del 1er de juliol, dient que no enviï la carta col·lectiva; encara que no es va arribar a enviar, aquesta carta demostra que la carta col·lectiva desagradava al Vaticà. Vidal i Barraquer envia al Vaticà lluminosos informes sobre la situació a Catalunya i també a l'Espanya "nacional".