El P. Ancel (1898-1984), quan era professor de Metafísica a la Facultat Catòlica de Lió, va conèixer el Pradó format, aleshores, per un petit grup de preveres dels qui es deia que eren "capellans pobres i humils", però amb una manera singular d'estudiar l'Evangeli. Fou elegit responsable general de l'associació de preveres del Pradó el 1942 i va impulsar el seu desenvolupament a França i en altres països. El 1947 fou nomenat bisbe auxiliar de Lió i va viure i treballar com un obrer durant uns anys. Participà activament en el Concili Vaticà II.
El P. Ancel dirigeix aquest llibre -la seva darrera obra, el seu testament- a tots els qui cerquen viure l'Evangeli sense glossa. Ens anima a estar més a prop dels pobres i al seu servei, i és fa una crida profètica a prendre'ns seriosament l'anunci de la Bona Nova a tots ells.