L'objecte d'estudi d'aquest llibre és l'origen i les circumstàncies en què es va gestar i va cobrar impuls el que s'ha anomenat particularisme valencià, un fenomen històric que ha estat i està present en les pàgines de nombroses obres d'assaig i investigació. Entès com el desvetllament d'una certa consciència d'identitat valenciana, només un dels seus aspectes, el relatiu al nom de la llengua —el particularisme onomàstic—, ha estat objecte d'investigació monogràfica i tractat amb amplitud per filòlegs. De la resta de manifestacions se'n sap molt poc fins ara. Aquests dos volums pretenen eixamplar el seu coneixement, aproximar el lector interessat a la visió que els valencians de la Baixa Edat Mitjana —un sector qualificat dels valencians: el patriciat de la capital— tenien de si mateixos des de la perspectiva nacional, amb l'aportació de nova informació arxivística, analitzada objectivament, sense prejudicis, i en el marc de l'Occident europeu, on el fenomen particularista no va constituir una raresa.