Poemes bíblics i Proverbis (1918) és un aplec unitari, independent i compacte, que presenta una contenció emotiva i elegant en el traç de les escenes. Amb una mirada èpica, narrativa i sentenciosa, el poeta enfoca els personatges que basteix amb pinzellades psicològiques. Aquesta poesia descansa no tant en la recreació fidel dels passatges bíblics que hi retrata, sinó en l'aspecte humà amb què Joan Alcover embolcalla els seus personatges, perquè tots respiren plens de vida i totes les seves emocions, que vibren intenses, són acaronades amb una alenada de profunda serenitat. Encara que el llibre es fonamenta sobre la Bíblia, i Joan Alcover sovint malda per prendre una perspectiva distanciada del seu jo més íntim, el poeta no s'aparta mai de la concepció poètica que exposà a Humanització de l'art. Poemes bíblics palesa la culminació artística de Joan Alcover, atès que hi sabé fusionar l'herència hebraica amb la vena romàntica, que batega harmoniosa amb la serenitat dels clàssics tota plena de lirisme.