Si bé tota obra literària pot ser entesa com a resultat de la literatura precedent, hi ha obres que es caracteritzen per dur a terme, de manera conscient i premeditada, la transformació directa o indirecta d'un text anterior. Una literatura de segon grau que es coneix també com a literatura hipertextual. L'enfocament hipertextual aplicat a l'anàlisi de la recreació de mites en la literatura catalana del primer terç del segle XX ens ha permès traure a la llum unes relacions que han servit per a mostrar la diversitat de formes i d'estratègies amb què els autors plasmen el diàleg entre la tradició textual i simbòlica heretada i la contemporaneïtat.
Aquest volum és una primera aportació del projecte d'investigació sobre les relacions hipertextuals en la literatura catalana des del Modernisme fins al 1939, a càrrec del Grup de Literatura Catalana Contemporània de la Universitat de València i d'investigadors d'altres universitats catalanes i estrangeres. Els dotze treballs que s'hi recullen s'estructuren en dues parts en funció de l'origen dels mites objecte de recreació: una primera part dedicada a la reescriptura dels mites grecoromans i una segona que s'ocupa de la dels mites bíblics i dels mites populars.