Aquest llibre és una nova aportació a l’estudi de la ironia de la literatura catalana contemporània, resultat de l’esforç col·lectiu del grup d’investigació constituït inicialment pel Grup de Literatura Catalana Contemporània de la
Universitat de València i ampliat ara amb la incorporació de nous investigadors d’altres universitats catalanes i estrangeres. És el tercer llibre sobre la ironia publicat en aquesta editorial, després dels dos precedents, titulats El bricolatge literari. De la paròdia al pastitx en la literatura catalana contemporània (2008) i La literatura davant el mirall. Ironia i metaliteratura en l’època contemporània (2011). En aquest tercer l’objectiu és analitzar l’ús de la ironia en els dos grans moviments que aportaren la modernització i normalització estètica de les nostres lletres als inicis del segle XX.
L’obra de les figures clau dels dos moviments literaris és estudiada amb nous ulls: a partir de la concepció i pràctica de la ironia. Hi ha una divisió entre noucentistes ironistes i modernistes no ironistes? Hi ha ironia en l’escriptura dels
integrants d’ambdós moviments, però d’arrel diferent? La relació amb la ironia de l’obra de Joan Maragall i Josep Carner, de Víctor Català i Eugeni d’Ors, entre altres noms representatius de cada moviment, serà escorcollada des d’aquesta perspectiva.