Què representa fer un viatge a peu, descobrir i viure un territori caminant? Caminar és una bona manera de copsar l'espai en la seva totalitat, de viure'l de més a prop, i fer un viatge a peu, tot i que d'entrada pot ser vist com a senzill o modest pel fet que és un desplaçament rudimentari i sense grans despeses, realment es configura com una activitat enriquidora en tots els sentits. Els viatges a peu de Josep M. Espinàs és un estudi que s'acosta a l'especificitat del viatge a peu que l'autor defineix al llarg de vint volums de llibres de viatges, primer per Catalunya –quan camina pel Pallars i la Vall d'Aran, la Segarra, la Terra Alta, el Berguedà i l'Alt Camp–, i després per terres valencianes, aragoneses, basques, castellanes, gallegues i mallorquines. Espinàs crea un gènere, els seus llibres són un episodi significatiu del seu extens corpus literari, i l'escriptor fa de viatjar el seu ofici, o més ben dit, un dels seus oficis. Al llarg de les pàgines d'aquest llibre s'analitzen els trets que configuren la col·lecció de viatges a peu i la noció de gènere, es para atenció en l'acte de caminar, i també en la relació entre viatge i escriptura, entre una vivència i la seva consecutiva plasmació al paper, que comporta una reconstrucció, un tornar a viure.