Temps de guerra són els records d'un metge català que havia acabat la carrera just el Juny del 1936, i que s'estrenà en la pràctica mèdica amb aquella circumstància tràgica i complexa. L'autor viu el gran drama del 1936-39 en una peripècia constant, sempre jugant amb el marge que el desgavell oficial li permetia, i des de la situació contradictòria personal d'un catalanista catòlic, que no combregava amb la radicalitat revolucionària que ni la Generalitat ni la República eren incapaces d'endreçar. El llibre és un testimoni directe de l'ambient contradictori d'aquell conflicte, però també del descontrol que es vivia al bàndol republicà, així com de les pèssimes condicions penitenciàries de la Catalunya de durant la guerra, que l'autor sofrí des de la tardor del 1938.