Les paraules "acords" i "ruptures" volen ser la síntesi de la distància recorreguda per les lletres catalanes des del començament del segle xx fins ara. Tot travessant la poquesa posterior a la Guerra Civil, recorren un camí que s'estén per l'assumpció de la contemporaneïtat, les vicissituds polítiques i la relativa normalitat actual. A tall de panoràmica, els tres treballs inicials,
"La llengua en la generació dels setanta" i "De l'Elogi a la paraula, de Joan Maragall, a Llibertat i sentit, de Lluís Solà" fan un tràveling sobre el mapa poètic de la modernitat i paren atenció en les seves modificacions estètiques. En tots ells, s'hi posa de manifest l'especificitat de la poesia catalana dins les literatures europees per la importància que la llengua hi té. D'altra banda, els altres cinc assaigs, en qualitat de primers plans, analitzen l'obra poètica d'autors eminents de la lírica actual: Josep M. Llompart, Jaume Pérez Montaner, Antoni Ferrer, Jaume Pont i Maria-Mercè Marçal.